Viatjar a l'Iran és submergir-te en un mar d'olors, sons, imatges i sensacions, és buidar-te de tot el que has conegut fins al moment i deixar-te endur pel ritme pausat de la seva gent, pels seus somriures, per les seves abraçades sinceres. Viatjar a l'Iran és oblidar tabús i estereotips, és fugir de convencions, és voler estimar l'art i la cultura d'un país mil·lenari, és estar disposat a deixar-se meravellar per la seva bellesa. Viatjar a l'Iran és probablement una de les coses més sinceres que podràs fer.
Havia sentit a parlar de l'Iran una i mil vegades, havia llegit Persépolis, quan era encara una nena, i havia estudiat l'imperi persa, Isfahan i la ruta de la Seda tot just quan començava a interessar-me la història de l'art. L'Iran sempre havia estat allà, latent, a l'espera que m'hi decidís. Com tantes altres coses, viatjar a l'Iran va ser fruit de la casualitat: un bell amic que hi havia anat fa poc, un bitllet d'avió força econòmic i un vídeo a Vimeo que em va fer plorar com feia anys que no ho feia.
“Viatjar a l'Iran és oblidar tabús i estereotips, és fugir de convencions, és voler estimar l'art i la cultura d'un país mil·lenari, és estar disposat a deixar-se meravellar per la seva bellesa"
Van ser gairebé quatre setmanes meravelloses, de visitar el nord verd, fresc i ric en fruits, però amenaçat per la proximitat d'una frontera, la Iraquí, que fa décades que dóna maldecaps als que hi viuen a prop, tant d'una banda com de l'altra, de descobrir el desert més càlid del món, el dels Kaluts, de fascinar-nos amb les ciutats del desert com Yazd, de recórrer les joies històriques del país, com Isfahan, com Shiraz, com Kashan... i els seus palaus i mesquites i vitralls, de conèixer una religió de la que sovint creiem que sabem més coses de les que realment sabem, però sobre tot, de conèixer un dels pobles més cults, sabis i comprensius d'entre tots els que he tingut la sort de topar-me fins a la data.
En resum, l'estiu de 2017, vam tenir l'oportunitat de visitar l'Iran. Que no se'ns passin mai les ganes de crear, de donar llum a aquesta voràgine tan gris. Que no se'ns esborri mai el que la bellesa atordidora d'Isfahan, la historia mil·lenària de Persèpolis, el ritme accelerat dels basars, el cel de mil estrelles del desert, els colors hipnòtics dels vitralls i la immensa hospitalitat persa, ens van canviar per dins.
Bea Amado-Lóriga
Comments