Retrat de Granollers. Els meus divendres a Granollers.

Granollers no és Londres, ni París, ni Taipei, però és la ciutat on visc des del dia en què vaig néixer i, és per això que hi tinc un lligam especial. Com que no és un lloc turístic, vaig decidir enfocar el meu treball en la meva experiència personal, per tal de mostrar aquesta ciutat tal com jo la veig.

Cada divendres, un cop acabades les classes a l'escola, em dirigeixo altre cop cap a Granollers per a fer diverses extraescolars, totes relacionades amb el món de la música. Com que sempre he considerat que Granollers és cultura i, que la música té un paper cultural molt important, vaig decidir gravar un dels meus divendres per mostrar així tota la cultura i llocs emblemàtics d'aquest poble que amb el temps va esdevenir ciutat. A més a més, cada divendres, entre una activitat i l'altra, tinc una hora per berenar que ha esdevingut una espècie de ritual de menjar "Donetes" amb la Maria, una amiga i companya de classe. Per aquest motiu, també vaig aprofitar per mostrar tota la cultura que es podia visitar en tan sols una hora a la meva vila.

Quan parlem de música i de Granollers, hi ha dos elements bàsics i fonamentals que cal conèixer. Estic parlant del Conservatori de música Josep Maria Ruera i del Cor Infantil d'Amics de la Unió. Aquestes dues societats han estat, són, i seran sempre part de la meva vida i de la ciutat. Encara que ara ja no formi part de la coral, abans hi passava entre sis i fins i tot vint-i-cinc hores a la setmana. Podríem dir que era com una segona família, un conjunt de gent talentosa i acollidora que em va fer estimar la música d'una altra manera, viatjant per arreu d'Europa i regalant cançons a tots els qui ens envoltaven. El Conservatori és com una segona escola, que et dóna un títol quan arribes a sisè de Grau Professional. Tot i que potser no ho passi tant bé, ja que requereix un estudi constant, també forma part de la meva formació i de la meva vida i, sé que en un futur no gaire llunyà, agrairé tot el que hi he après fins ara i el que encara em queda per aprendre.

Permeteu-me ara que us descrigui Granollers des del meu punt de vista. Granollers és una ciutat en moviment, una ciutat que mai es conforma amb el que ja té i que opta sempre per la innovació, la creativitat i la predisposició dels seus habitants. La vila destaca en molts àmbits, entre els quals trobem la música, el reconegut equip d'handbol, la festa major... Però el que més destaca és la força i capacitat que té de cridar l'atenció de tot tipus de persones, tant sigui per les seves botigues, restaurants, espectacles...

Si hagués d'esmentar els espais més emblemàtics d'aquesta localitat, trobaríem clarament en primer lloc, la Porxada, el punt de trobada més reconegut de la ciutat, envoltat de botigues per totes bandes i, caracteritzat principalment per l'edifici cobert del centre de la plaça, que mira cap a l'Ajuntament de la vila.

També hem de parlar de la Parròquia de Sant Esteve, de caràcter gòtic, on jo vaig fer catequesi i la meva comunió. I qui no ha sentit parlar mai de la plaça del "Cony"? És una d'aquelles coses que només entenem els granollerins, però intentaré explicar-vos el motiu d'aquest nom tan peculiar. La plaça s'anomena en realitat Josep Barangé, però, a causa de l'estranya figura present al mig de la plaça, tothom que passava per allà deia: "Què cony és, això?". Amb el temps, doncs, ha adquirit aquest nom.

Abans de parlar de "les rambles", l'ample carrer realment anomenat Anslem Clavé, voldria parlar-vos de la plaça de la Corona, que marca el seu punt d'inici. Aquesta plaça es caracteritza, no només pel color rosat del seu terre, sinó que també per la pudor de peix que desprenen les rajoles quan plou. I sí, hi ha l'Stradivarius...

Ara ja podem parlar del conegut carrer d'Anslem Clavé, on vénen a comprar totes les persones dels pobles i ciutats dels voltants de Granollers. Bàsicament, destaca per la seva abundància de botigues de marques reconegudes, a més a més del Museu de Granollers, la Fonda Europa i el Pa amb Tomàquet. La Fonda Europa és un dels edificis més coneguts de la localitat, reconegut per la seva excel·lent decoració, el qualificat personal i l'exquisit menjar que s'hi ofereix. El Pa amb Tomàquet, però, també anomenat Ca la Sila, és un d'aquells restaurants de molta qualitat on només hi van a menjar aquells que saben realment el que es fan perquè, vist des de fora, sembla un senzill i petit restaurant amb no gaires sortides. És un clar exemple de la frase "no jutgis un llibre per la portada". Un cop havent tret el tema del menjar, no ens podem oblidar l'Engruna, un local diminut però conegut per tots els granollerins gràcies a les famoses "pizzetes" d'un euro. De vegades pot semblar poca cosa, però els dies de més ambient, hi ha pocs llocs amb tanta cua d'espera! Ja deixant per acabat tot el relacionat amb els àpats, us parlo del Jijonero, una gelateria exclusiva de Granollers que porta anys i anys venent els seus gelats i la seva orxata casolana. No us confongueu, no és el mateix que la Jijonenca i, puc assegurar-vos que no hi ha millor lloc durant l'estiu per a refrescar-se una mica!

Finalment, només em queda parlar del parc Torras Villà i de Roca Umbert. El Parc Torras Villà és un recinte situat molt aprop del centre, que inclou una zona d'espectacles, un "skate park" i molta vegetació. De fet, és una de les zones més populars durant la Festa Major de la ciutat. Roca Umbert, en canvi, era antigament una fàbrica tèxtil que, amb el pas del temps, ha esdevingut la fàbrica de les arts de Granollers, un espai dedicat a les activitats festives i relacionades amb la cultura.

En l'àmbit de monuments i espais, això és Granollers, però la gent és qui realment fa d'aquesta ciutat un lloc únic. És per això que, entre les fotografies explicatives del meu treball, n'hi ha una del carrer principal amb persones caminant. El fet que estiguin en moviment fa referència al fet que aquesta vila sempre es mou, però que són els seus habitants els qui ho fan possible. Les altres quatre fotografies fan referència al conservatori, la meva classe de violí, la Porxada i la Sala Sant Francesc, on assaja el Cor Infantil d'Amics de la Unió.

Us convido a veure el vídeo que he afegit a continuació per a convèncer-os de què Granollers és una ciutat que cal visitar i, espero que tots aquests detalls tan peculiars que no apareixen a la definició de la Viquipèdia, us hagin fet venir encara més ganes de descobrir més secrets i curiositats del lloc on visc.

Maria Casanova